30 de set. 2011

Una ciutat, quatre micro-estats

Aproximadament cent anys abans que Berlín quedés sota la concessió de quatre Estats diferents, a Shanghai va passar exactament el mateix.

El 9 de desembre de 1845, la zona d'entrada al riu Suzhou va passar a mans del Regne Unit. Tres anys més tard, van ser els Estats Units, qui es van situar al nord del territori dominat pels anglesos. Un any més tard, el 1849, França ocuparia la zona sud d'on s'havien situat els anglesos.

Shanghai estava dividida en quatre zones: anglesa, estatunidenca, francesa i xinesa.

A diferència de Berlín, la Shanghai de mitjans de segle XIX estava regida per les normatives dels diferents Estats, a cada concessió una normativa diferent. La ciutat s'havia convertit en quatre micro-estats.

Aquest fet va comportar que Shanghai es convertís en el port més important de l'Àsia Oriental. L'abundant entrada de matèries a través del port, però sobretot la instauració al 1855, d'uns 120 bancs estrangers, va afavorir a l'increment d'importacions i exportacions i, va provocar que Shanghai es convertís també en la capital econòmica de l'Àsia Oriental.

Shanghai es va convertir en una ciutat pròsper i cosmopolita. Després de 150 anys continua vigent aquesta impressió.

27 de set. 2011

El color de la pell

Pot sobtar com en plena llum del dia i a més de trenta graus de temperatura, les dones xineses poden portar un paraigües, una mascareta i uns guants que els hi poden arribar ben be fins a la màniga de la samarreta o la brusa.

No és que vulguin fer sauna mentres caminen, sinó que ho fan perquè el Sol no els toqui a la pell.

Resulta que el color de la pell pot ser un tret diferenciador del lloc de provinença i de l'estatus social. Per norma general, les persones amb pell fosca provenen de les províncies del sud, i més concretament del camp, fet que els suposa un estatus social baix. Al passar-se moltes hores al Sol, treballant al camp, el color de la pell s'enfosqueix.

En una societat que s'està occidentalitzant, el color de la pell també és important. Abans, ser blanc que no bru. Això significarà que la gent no et distingirà pel color de la pell i no et jutjarà abans d'hora.

Els prejudicis també estan introduïts a la societat xinesa.

8 de set. 2011

En Mao i la Ciutat Prohibida

Segurament molts de nosaltres ens hem preguntat algun cop perquè està la foto d'en Mao Zedong a la porta de la Ciutat Prohibida. 

Quan entres a la quilomètrica Plaça de Tiananmen i mires al fons veus com aquell gran complex, com és la Ciutat Prohibida, té en la seva entrada la foto del dictador que es pot contemplar des de qualsevol posició de la gran plaça. Pot voler dir que aquella era casa seva, i que els xinesos l'havien de cuidar, respectar i venerar? 

Realment el motiu pel qual Mao va fer penjar la seva foto allà va ser per explicar a la població, el canvi de sistema o de règim que s'estava produint. 

La Ciutat Prohibida encarna la Xina tradicional, l'antiga... la Xina feudal, amb els emperadors, l'emperatriu... i tot el seguit de normes que això significava, sobretot per l'esclavatge i la desigualtat entre les persones. 

Mao va voler dir a la Xina, però també el món, que el feudalisme a la Xina s'havia canviat i que ara ell, i el comunisme era qui governaria la Xina, i què millor que imposar la imatge del canvi (del comunisme) en el punt de referència més important pel feudalisme, la Ciutat Prohibida.

En resum, la foto de Mao simbolitza la victòria del comunisme sobre el feudalisme.

6 de set. 2011

Ser dona a la Xina

"La pitjor de les ofenses que pot fer un fill cap al seu pare és no tenir un fill home". Aquestes paraules són de Menci (372-289 a.C), el qui està considerat el millor deixeble de Confuci.

El paper de les dones en la societat ha estat denigrat des de fa molts segles. És tal la recança a tenir filles (moltes embarassades quan saben que porten una nena avorten), pel desprestigi social i la "càrrega" que li pot ocasionar una filla (p.ex. haver de pagar íntegre el casament), molts decideixen no tenir-ne. Això ha portat a la Xina a invertir la proporció fills/filles. En el món la mitjana és de 106 filles per cada 100 fills. Doncs bé, a la Xina la proporció és de 114 fills per cada 100 filles. Això està portant a greus conseqüències a l'hora de mantenir l'equilibri social.

En els temps de Mao (com vaig comentar en el post anterior) el retrocés de la dona semblava haver-se aturat amb els principis d'igualtat i llibertat (Constitució de 1954). Mao deia: "la dona ha de suportar la meitat del Cel". Aquestes paraules signifiquen que a la dona se l'havia de tractar igual que a l'home. Amb vistes a l'època feudal, durant els temps comunistes la situació de les dones havia millorat, però un cop mort Mao, la situació va empitjorar. Un clar exemple és el segrest de dones, per a la seva explotació tant sexual com productiva, especialment a les zones rurals, on són venudes a joves solters per a casar-se, o a rics empresaris estrangers, per prostituir-se.

Per altre banda podríem trobar el tracte inhumà de les nenes dels orfenats. Elles són tractades amb greus diferències respecte els nens, de fet el percentatge de nenes en orfenats és molt gran en comparació amb el dels nens. Les nenes viuen en condicions infrahumanes i moltes moren per la mala alimentació o el tracta salvatge que els dispensen.

Moltes de les dones xineses, especialment les de la zona rural viuen en lluita des del moment del seu naixement. Existeixen molts perjudicis que els segles no han pogut eliminar.

5 de set. 2011

Les dones al camp

La Constitució de 1954, la primera de la República Popular de la Xina, era un crit als principis d'igualtat i llibertat. Recollia una sèrie de normes que regulaven els drets dels ciutadans, i on les llibertats més elementals estaven totes recollides .

Curiosament, aquestes llibertats van quedar relegades, sovint, a l'ostracisme. El confucianisme es va imposar per sobre de qualsevol llei o norma. Una de les cinc relacions socials que Confuci va establir, la que la dona havia d'obeir i respectar a l'home, va estar (i està) encara present avui en dia. D'aquesta manera el culturalisme passava per sobre del legalisme.

A nivell social o polític poques responsabilitats públiques tenien les dones, sobretot en el món rural, on veien encara més retallats els seus drets i les seves llibertats. La societat xinesa, masclista per cultura, no permetia que les dones tinguessin cap tipus de càrrec en cap institució o lloc important dins la societat. En canvi les dones vivien en unes condicions molt més dures que les dels homes, tenint feines molt més repetitives i amb poc o gens descans. A més a més se li ha d'afegir que els seus sous estaven molt per sota del dels homes.

A part la dona xinesa s'havia d'ocupar dels fills i la llar, fet que provocava que la seva jornada tingués breus estones de descans, fins i tot per dormir.

Amb els anys, els drets han anat evolucionant. Ara podem trobar com algunes d'elles ja ocupen algun càrrec important dins d'alguna institució, per exemple les Assemblees Locals, encara que no sigui el càrrec més alt. Les dones comencen a tenir presència en les empreses. Sembla que amb l'entrada del segle XXI fins i tot les relacions de parella han canviat. Ara elles comencen a ser infidels als marits, i el seu poder econòmic comença a créixer.

Tot i això les condicions de les dones al camp continuen sent molt dures. Continuem en una societat on la cultura està molt per sobre de qualsevol norma, i més si ens trobem en indrets de l'interior i el camp. La Xina comença a caminar, tot i que el pas sigui lent, en la recerca de la igualtat entre homes i dones.