Drets Humans (II)

Louis Henkin argumenta que els drets humans són drets individuals dedicats a la dignitat individual... Per aquest motiu el Confucianisme no sembla acceptar les limitacions estatals en polítiques públiques o en interessos públics que puguin perjudicar la dignitat individual, això es basa en la saviesa i la moralitat de les qui fan les normes.

Un cas a mencionar van ser els fets que van ocórrer a la Plaça de Tiananmen el 4 de juny de 1989. Després que el ressò internacional, especialment el d’occident, va dir que els drets humans havien patit una barbàrie aquells dia, Deng Xiaoping va respondre a la premsa i als governs occidentals que la seguretat i les polítiques xineses havien nascut molt anteriorment que els drets humans, que per tant el control sobre la població era quelcom que esdevenia de molts segles enrere, i que si fins aquells moments els havia funcionat aquesta manera de mantenir l’ordre públic no anaven a canviar-ho, que això els garantia l’estabilitat política i social de l’estat.

Tot i això a partir d’aquests fets el govern xinès sota la gran pressió occidental va fer passos per fer una reforma cap als suposats drets humans occidentals. Aquesta reforma la va argumentar que això afavoriria a la política xinesa i a l’estabilitat social en un context de gran creixement econòmic. Per això van modificar diferents lleis per enfortir els drets de les persones, com per exemple el dels treballadors van aconseguir que els seus drets i interessos com a treballadors, en els seus llocs de treball, fossin reconeguts, ja que anteriorment no se’ls garantia el lloc de treball ni l’acomiadament.

Drets Humans (I)

De la mateixa manera que existeixen diferents eixos que s’han de tenir en compte per definir la democràcia, els drets humans també necessiten d’una menció i d’un tractament especial. Les teories occidentals sobre democràcia i drets humans estan realitzades bàsicament a partir de la meitat del segle XX, després de la Segona Guerra Mundials. Els drets humans que van sorgir a partir de la Declaració Universal dels Drets Humans de la ONU, intentaven donar resposta a una sèrie de fets que havien passat en els anys anteriors i que volien protegir a l’individu de qualsevol barbàrie posterior, garantitzant el què suposadament es diuen drets dels homes.

Davant aquest escenari sorgeixen preguntes que serien de gran utilitat plantejar-se i respondre. Quins drets realment defensen? Quins interessos hi ha darrera d’aquests drets? Els drets humans que es recullen en la Declaració, són universals o només donen resposta a unes necessitats occidentals? Què és un dret? Qui defensa els drets? Com es defensa un dret? Quan no es garanteix i es violen aquests drets, podem considerar l’Estat en qüestió que no és democràtic? Fins a quants drets es poden violar per determinar quan un Estat és o no democràtic?

Els drets humans estan posats en paper des de fa poc més de 60 anys, en el període de major expansió de les democràcies en el món occidental. Però la Xina no té costum ni tradició de drets humans. Pot explicar aquest fet el problema que molts dels drets occidentals no siguin tractats o reconeguts a la Xina? La resposta a aquesta darrera pregunta seria que sí. La Xina té un propi paradigma dels drets humans, i sovint veuen aquests drets com una hostilitat versus els seus valors tradicionals. Els drets humans occidentals a la Xina és purament política, ja que la cultura tradicional xinesa desconeix la noció de “drets humans”. La visió que es té dels drets humans és que són imposats per una societat liberal i que trenquen l’evolució de la pau en la societat. La moralitat està per sobre de qualsevol dret individual. Els individus tenen l’obligació moral de respecte i reciprocitat entre ells, això permet garantir la bona harmonia entre les persones, i provoca que la societat es desenvolupi sense cap mena de contratemps. Cal tenir present, que la tradició xinesa deixa molt clar les cinc tipus de relacions que existeixen entre els individus, les quals s’han de seguir per garantir aquesta perfecta harmonia i bon funcionament de la societat. Per tant quan parlem dels drets humans a la Xina hem de tenir present la jerarquització de la societat, la reciprocitat, les quals no permeten que existeixi el principi d’igualtat, un dret tant essencial en la vida occidental.

La democràcia a la Xina: Oportunitat o repte?

Ens els darrers temps a la Xina hi ha hagut processos de desenvolupament en diversos camps. El més visible d’ells ha estat el camp econòmic. Però no ha estat l’únic. En el camp social la població ha aconseguit desenvolupar-se i modernitzar-se a un ritme intens. En el camp de la sanitat el model xinès està virant cap a un model més pròxim al de l’accés universal als serveis sanitaris que no pas a un model privatitzat. 

Aquests només són petits exemples del desenvolupament que està vivint la Xina en els darrers anys. Per aquest motiu podem dir que la modernització de la Xina està integrada per un procés de canvi multinivell. Deng Xiaoping ho deia: “si nosaltres fallem en la reforma política, nosaltres haurem de malgastar els guanys obtinguts en la reforma econòmica per subsanar allò que pot ocasionar aquesta caiguda”. 

La Xina ha prioritzat les reformes multinivell amb la meta d’aconseguir la gran reforma política que els ha de dur a la democratització del país. Un cop sembla estabilitzat el factor econòmic, el factor cultural està sent desenvolupat a nivell global, amb gran presència de població xinesa al món, i un desenvolupament social cada vegada més avançat, permeten a la Xina afrontar el seu darrer gran repte, la reforma política. Aquesta reforma ja contempla unes idees totalment innovadores al país. Polítiques governamentals a partir de la participació ciutadana, drets humans, propietat privada, globalització... 

Aquestes polítiques s’estan fent tenint present les característiques culturals, socials, tradicionals i històriques. Aquestes noves polítiques poden xocar amb el model neo-liberal de la democràcia que existeix en el món occidental. Aquestes polítiques posen en qüestió temes com: La democràcia és un valor universal? La democràcia necessita realment uns factors econòmics, culturals, polítics específics? La democràcia és única, o es pot aplicar de diferents maneres en diferents països?

Davant la fallida de l'economia i les polítiques democràtiques dels països occidentals, la Xina té un repte davant seu molt important: demostrar que un altre democràcia existeix. Aquest repte esdevé una oportunitat de reformular les teories occidentals democràtiques.

El model xinès davant la crisi global

Xina ofereix un exemple important d’una alternativa al projecte econòmic neoliberal. Xina no és tant un “model” sinó un exemple per als altres països del què es pot fer sense seguir les normes imposades pels mercats i les polítiques occidentals. 

El model xinès és un model alternatiu al model occidental. Només s’ha de mirar com s’ha desenvolupat la crisi a una banda i a l’altre. El què és evident és que el model xinès ha fet veure que el model occidental estava malalt. Un model esgotat davant un model que ha aguantat la pressió per part dels Estats Units i la Unió Europea perquè es flexibilitzés i els ajudés a superar la crisi. Tot i la pressió els xinesos han continuat el seu camí, el qual ha provocat que els països occidentals, actualment, mirin el model xinès per saber perquè no els ha afectat la crisi.

El model xinès no és un model simple sinó la suma de molts models integrats tot en el mateix territori. Per exemple la política econòmica de Zhejiang és dominada per les petites i mitjanes empreses, totes elles privades; també podem trobar les polítiques mercantils de Chongqing i Shanxi; o les normatives socials marxistes que influeixen en el model econòmic i social, que es desenvolupen a Henan.

Com en qualsevol crisi s’han produït canvis. Un dels més importants és la variació de les relacions de poder geopolític. La Xina ha emergit com un actor clau, el qual ha creat nous mecanismes per a conduir la governança global.

El secret? La Xina ha observat durant anys com s’ha comportat la resta del món i ha escollit les millors polítiques econòmiques de cadascun i les ha implementat allà on ha convingut, quan han convingut. 

Un altre dels secrets del moment econòmic de la Xina actual és que el model general xinès és la suma de la llibertat econòmica més l’opressió política. Això ha portat a una estabilitat governamental i social molt gran, que ha permès que no hi hagués esquerdes en els moments més complicats.