BOLES XINES

Aquesta entrada serveix per explicar l'origen de les boles xines. Tot i que el seu nom indica que les boles són xineses, el seu origen no té un punt de partida del país del mig (Xina).

Les conegudes com a boles xines, van ser creades al Japó. La seva creació data de l'època imperial japonesa. Durant aquesta època, les boles xines eren utilitzades per les concubines de l'emperador. Aquestes, les concubines, les utilitzaven per a una millor lubricació abans d'entrar a l'habitació de l'emperador. D'aquesta manera, l'emprador i la concubina podien tenir unes millors relacions sexuals.

A part de les concubines, les geishes també les utilitzaven, abans d'oferir els seus serveis sexuals.

L'origen és sexual i japonès.

Possiblement es trenca un mite del pensament, ja que el país no coincideix amb el nom. Tot i que avui en dia, aquestes boles s'han internacionalitzat i han trobat altres funcions d'ús, el caràcter sexual de les boles continua sent el mateix.

清明节 Qingmingjie o Dia dels Difunts

清明节 Qingmingjie (Festa del resplendor pur) o Dia dels Difunts també es celebra a la Xina. Aquesta festivitat té lloc el primer dia del canvi del cicle lunar del mes d'abril. Aquest any 2013, va tenir lloc el dia 5 d'abril.

Pel xinesos, aquest dia representa el dia que els esperits tornen a la Terra. Però també, és un dia en que hi ha sentiments contraposats: felicitat i tristesa.

Per tal d'obsequiar i retre homenatge als difunts, els xinesos antigament feien sacrificis, els quals eren portats davant de la tomba del familiar difunt.

Actualment, molts xinesos han canviat els sacrificis per flors, regals o la crema d'encens. El què no s'ha perdut és el fet que els xinesos escombren i netegen les tombes abans d'oferir el sacrifici o els presents, com fem molts occidentals el dia de Tots Sants.

El dia del 清明节 Qingmingjie, les persones fan volar estels, ja sigui de dia o de nit i mengen al voltant de les tombes, oferint també el menjar a les persones enterrades.

La nit anterior al 清明节 Qingmingjie, la gent no pot menjar menjar calent. El menjar ha de ser fred. Aquest fet respon a una llegenda del període Primavera-Tardor (722 a.C - 481 a.C). En aquesta època un home anomenat Jie Zi va salvar al seu senyor (amo) arrencant-se un tros de carn de la seva cama. L'amo agraït pel seu gest, va voler que Jie Zi sempre estigués amb ell, i que l'acompanyés a qualsevol lloc on ell anés. Però Jie Zi va rebutjar l'oferiment. El senyor va pensar que cremant la muntanya on vivien, faria que Jie Zi sortís de casa seva. Però Jie Zi, lluny d'abandonar casa seva, va morir cremat dins d'ella, al costat d'un gran salze.

Per aquest motiu, el senyor va decidir que per celebrar l'aniversari de la persona que l'havia salvat (però que ell havia matat), aquella nit i totes les nits de l'aniversari, cap foc podia ser encès. Així, cap menjar podia ser fet durant aquella nit, i tot menjar havia de ser servit fred. També, cada casa havia de posar unes branques de salze a la porta.

La tradició ha anat passant al llarg dels segles fins a l'actualitat.

Entre la democràcia formal i la democràcia efectiva

Dins dels cercles institucionals, polítics i més propers a aquests camps, els xinesos distingeixen entre democràcia formal (Constitució, Parlament, eleccions, etc...) i democràcia substancial (o efectiva). Sovint l’assoliment d’una d’aquestes democràcies no garanteix el pas a l’altre. És a dir, el fet de tenir una democràcia formal, ben regida, no és garantia d’èxit, ni per altre banda, garanteix el pas necessari a la democràcia efectiva. Les imperfeccions dels sistemes polítics així ho demostren.

Les distincions entre democràcia formal (la democràcia que tot el món entén com a democràcia amb totes les seves variants) i la democràcia popular, o democràcia orgànica o efectiva, és típica del discurs auto-legitimador dels règims sense pràctica democràtica de cap tipus (d’arrel comunista o feixista, unipartidista, amb monopoli partidista del poder, amb arbitrarietat jurídica, amb sistemes legislatius sense poder efectiu...) i que disposen de mecanismes de discurs per legitimar-se a ells mateixos, davant els ulls de la població.

La postura que adopta el PCX dins d’aquest procés de transició és la de combinar una democràcia i un altre. Aquesta transició vol satisfer les seves pròpies necessitats de democràcia formal amb una democràcia efectiva. I de fet, en els seus termes no hi ha problema per incloure aquests conceptes en el seu llenguatge. Tenen una Constitució, l'Assemblea Popular Nacional, les eleccions i els partits polítics. També tenen un estàndard de la millora de la vida, un prerequisit necessari per arribar a la democràcia formal i establir-la. Tal i com passa en moltes democràcies, els xinesos busquen i aconsegueixen trets bàsics de les democràcies occidentals com pot ser el dret a escollir el seu lloc de treball, el lloc on la persona vol viure i la capacitat de tenir un estàndard per a la millora de la vida. A més a més, ho fan també en els drets socials l'educació i la salut.

Davant d’aquest escenari pot semblar que el pas que ha de donar la Xina, per poder passar d’una democràcia formal a una democràcia efectiva, i combinar les dues, ha de ser relativament senzill, un cop està aconseguint tenir els principals elements de la democràcia efectiva. En realitat, la complexitat per poder donar aquest salt és molt complicat. És a dir, que es puguin combinar les dues democràcies, almenys actualment, és quelcom difícil degut a que el PCX, principalment, té por a perdre el control del poder per això és reticent a fer qualsevol reforma que pugui garantir l’establiment de la democràcia. És com si diguéssim que el què volen és salvar-se primer a ells, i llavors ja es cuidarà de la societat.

És per aquest motiu que el PCX, és reticent i no vol crear canals perquè la gent accedeixi a totes les fonts d’informació i fer més transparent qualsevol tipus de procés, ja sigui polític o administratiu. Però el PCX s’està trobant que des de sota, des de la societat s’està començant a pressionar molt per tal que aquests canals de comunicació, entre els “de dalt” i els “de baix” siguin cada cop més transparent i tinguin menys obstacles.

Entre aquests canals de comunicació, ens trobem amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials. El control sobre la societat de la informació és molt interessant de veure. Cada vegada hi ha més blogs que permeten arribar a més ciutadans. Internet està aconseguint salvar moltes de les traves que fins ara s’havien trobat la gent per poder expressar i fer arribar qualsevol notícia.

Les noves tecnologies estan ajudant, i molt, a que hi hagi una disparitat d’opinions i un major nombre de canals on poder-se expressar i saber què està passant realment en cada moment. El fet que el nombre de blogs i de pàgines web estigui incrementant d’una manera exponencial a la Xina, provoca que el govern se senti cada vegada més pressionat. El govern veu com la línia oficial cada vegada pot estar més entredita, perquè els ciutadans tenen accés a les webs de tot el món. Tot i que hi hagi censura, moltes de les pàgines no es poden censurar, i conjuntament amb el Twitter xinès, les informacions són instantànies. Ara ja no cal convocar concentracions, o fer escrits en contra del règim d’amagat. Ara els canals serveixen per expressar-se i compartir pensaments, opinions, punts de vista... a temps real. La revolució tecnològica és un fet que ha fet molt de mal al govern xinès i és un dels motius perquè avui en dia estigui debilitat.

Cada dia més la gent es pregunta què està passant, perquè ells miren la televisió hi veuen una realitat, llavors miren per la finestra i en veuen un altre. Això fa que la gent pensi què està pensant realment, això els fa moure de les seves butaques i reclamar que aquests canals de comunicació siguin nets i transparents. És a dir, busquen el què s’està anomenant democràcia efectiva, una realitat.

Aquesta corrent de persones que es pregunta què està passant actualment, es troba situada en diferents punts estratègics dins l’escenari xinès. Aquesta gent es troba sobretot en els mitjans de comunicació més comercials i atrevits, i dins dels polítics més liberals del Partit, que defensen una major democràcia per afavorir el desenvolupament econòmic i un govern més eficaç i en consonància amb les necessitats del poble. En realitat, no es parla de més democràcia, sinó d’una reforma del sistema polític (政治体制改革) o d’una major supervisió del Govern per part dels ciutadans. La idea central és que si s’introdueixen més controls sobre els polítics, una major llibertat de premsa i un Estat de Dret, el govern funcionaria millor, els ciutadans estarien millor informats i es cimentarien les bases per a una evolució cap a un Estat més modern i amb una major seguretat per a les empreses i els ciutadans. Aquesta idea ha estat molt repetida en els darrers anys tant pels polítics (entre ells Wen Jiabao o Wang Yang), com per alguns dels mitjans de comunicació més liberals (Caixin, Nanfang Zhoumo, etc...). Per aquests motius la combinació entre una democràcia i l’altre pot ser possible. Tot i que el pas de la democràcia formal a la democràcia efectiva, encara té un llarg camí per recórrer. Les bases s’estan posant, però el camí ha de seguir un recorregut gens senzill.

Quan tot és relatiu

El relativisme a la Xina és absolut. Només cal fixar-nos en la filosofia taoista del Yin i el Yang. Aquests dos elements expliquen la dualitat de tot el què existeix a l’univers.

Aquesta dualitat d’una mateixa cosa és el què els xinesos poden aplicar a la vida diària. Un mateixa “cosa” pot resultar diferent, depenent de la perspectiva en què es miri. Posem un exemple: La muntanya és Yin respecte el Cel, però serà Yang respecte el mar.

Heus ací la dualitat d’una mateixa “cosa”. La muntanya pot adoptar dos aspectes diferents, depenent amb què es pugui comparar, però tot i això segueix sent muntanya.

A la vida quotidiana, tot té un doble significat, o si més no, aquesta és la filosofia xinesa. No tot és exacte. No tot és blanc o negre, sinó que existeix una gran escala de grisos, només dependrà amb quin angle o perspectiva es mirin les coses.

Aquest punt de vista ens pot donar a entendre el perquè els xinesos donen un relativisme a les coses, sense afirmar al cent per cent que una cosa és d’una determinada manera. Una filosofia de vida. L’equilibri i la suma zero de tot el què existeix és un dels pilars de la filosofia xinesa, que viu, encara avui, en la vida quotidiana, en el dia a dia dels xinesos.