Aquesta entrada serveix per explicar l'origen de les boles xines. Tot i que el seu nom indica que les boles són xineses, el seu origen no té un punt de partida del país del mig (Xina).
Les conegudes com a boles xines, van ser creades al Japó. La seva creació data de l'època imperial japonesa. Durant aquesta època, les boles xines eren utilitzades per les concubines de l'emperador. Aquestes, les concubines, les utilitzaven per a una millor lubricació abans d'entrar a l'habitació de l'emperador. D'aquesta manera, l'emprador i la concubina podien tenir unes millors relacions sexuals.
A part de les concubines, les geishes també les utilitzaven, abans d'oferir els seus serveis sexuals.
L'origen és sexual i japonès.
Possiblement es trenca un mite del pensament, ja que el país no coincideix amb el nom. Tot i que avui en dia, aquestes boles s'han internacionalitzat i han trobat altres funcions d'ús, el caràcter sexual de les boles continua sent el mateix.
8 de nov. 2013
2 de nov. 2013
清明节 Qingmingjie o Dia dels Difunts
清明节 Qingmingjie (Festa del resplendor pur) o Dia dels Difunts també es celebra a la Xina. Aquesta festivitat té lloc el primer dia del canvi del cicle lunar del mes d'abril. Aquest any 2013, va tenir lloc el dia 5 d'abril.
Pel xinesos, aquest dia representa el dia que els esperits tornen a la Terra. Però també, és un dia en que hi ha sentiments contraposats: felicitat i tristesa.
Per tal d'obsequiar i retre homenatge als difunts, els xinesos antigament feien sacrificis, els quals eren portats davant de la tomba del familiar difunt.
Actualment, molts xinesos han canviat els sacrificis per flors, regals o la crema d'encens. El què no s'ha perdut és el fet que els xinesos escombren i netegen les tombes abans d'oferir el sacrifici o els presents, com fem molts occidentals el dia de Tots Sants.
El dia del 清明节 Qingmingjie, les persones fan volar estels, ja sigui de dia o de nit i mengen al voltant de les tombes, oferint també el menjar a les persones enterrades.
La nit anterior al 清明节 Qingmingjie, la gent no pot menjar menjar calent. El menjar ha de ser fred. Aquest fet respon a una llegenda del període Primavera-Tardor (722 a.C - 481 a.C). En aquesta època un home anomenat Jie Zi va salvar al seu senyor (amo) arrencant-se un tros de carn de la seva cama. L'amo agraït pel seu gest, va voler que Jie Zi sempre estigués amb ell, i que l'acompanyés a qualsevol lloc on ell anés. Però Jie Zi va rebutjar l'oferiment. El senyor va pensar que cremant la muntanya on vivien, faria que Jie Zi sortís de casa seva. Però Jie Zi, lluny d'abandonar casa seva, va morir cremat dins d'ella, al costat d'un gran salze.
Per aquest motiu, el senyor va decidir que per celebrar l'aniversari de la persona que l'havia salvat (però que ell havia matat), aquella nit i totes les nits de l'aniversari, cap foc podia ser encès. Així, cap menjar podia ser fet durant aquella nit, i tot menjar havia de ser servit fred. També, cada casa havia de posar unes branques de salze a la porta.
La tradició ha anat passant al llarg dels segles fins a l'actualitat.
Pel xinesos, aquest dia representa el dia que els esperits tornen a la Terra. Però també, és un dia en que hi ha sentiments contraposats: felicitat i tristesa.
Per tal d'obsequiar i retre homenatge als difunts, els xinesos antigament feien sacrificis, els quals eren portats davant de la tomba del familiar difunt.
Actualment, molts xinesos han canviat els sacrificis per flors, regals o la crema d'encens. El què no s'ha perdut és el fet que els xinesos escombren i netegen les tombes abans d'oferir el sacrifici o els presents, com fem molts occidentals el dia de Tots Sants.
El dia del 清明节 Qingmingjie, les persones fan volar estels, ja sigui de dia o de nit i mengen al voltant de les tombes, oferint també el menjar a les persones enterrades.
La nit anterior al 清明节 Qingmingjie, la gent no pot menjar menjar calent. El menjar ha de ser fred. Aquest fet respon a una llegenda del període Primavera-Tardor (722 a.C - 481 a.C). En aquesta època un home anomenat Jie Zi va salvar al seu senyor (amo) arrencant-se un tros de carn de la seva cama. L'amo agraït pel seu gest, va voler que Jie Zi sempre estigués amb ell, i que l'acompanyés a qualsevol lloc on ell anés. Però Jie Zi va rebutjar l'oferiment. El senyor va pensar que cremant la muntanya on vivien, faria que Jie Zi sortís de casa seva. Però Jie Zi, lluny d'abandonar casa seva, va morir cremat dins d'ella, al costat d'un gran salze.
Per aquest motiu, el senyor va decidir que per celebrar l'aniversari de la persona que l'havia salvat (però que ell havia matat), aquella nit i totes les nits de l'aniversari, cap foc podia ser encès. Així, cap menjar podia ser fet durant aquella nit, i tot menjar havia de ser servit fred. També, cada casa havia de posar unes branques de salze a la porta.
La tradició ha anat passant al llarg dels segles fins a l'actualitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)