15 d’abr. 2014

D'eleccions... (Presidents)

Sovint quan parlem del sistema polític xinès i el comparem amb el sistema occidental, pensem en com de democràtic és la nostra manera d’escollir els nostres líders i com de fosca és la manera com ho fan els xinesos.

Lluny d’aquesta realitat els propers posts intentaré explicar com de distorsionada tenim aquesta visió. En el pròxim post explicaré quin és el procés que segueixen els polítics xinesos abans de ser elegits. 

Saltant-me el primer pas o fase, exposaré que els líders xinesos (President i Primer Ministre) no seleccionen personalment els que seran els seus ministres. Aquests venen elegits mitjançant capes i capes de democràcia interna institucionalitzada, la qual avaluarà la seva idoneïtat basada, en gran mesura, en el seu provat acompliment personal, en les seves habilitats de lideratge, els seus coneixements i mèrits personals, les habilitats per parlar en públic i per transmetre, és a dir en un estricte procés de selecció a partir de la meritocràcia.

L’arribar al poder és un procés de superació personal, un procés de selecció natural, però no com passa sovint al nostre voltant, on la llei de l’amiguisme o la llei de fer saltar al company per aconseguir un lloc de poder és el que regne, sinó és una lluita per aconseguir ser el número u en el procés per arribar a ser Primer Ministre o President de la Xina. 

Si a la Xina arribar al poder significa una carrera de superació personal i maduresa, i a l’arribar no pots escollir els companys de viatge (ministres) a Occident hem vist sovint com algunes persones són posades a ocupar carteres sense tenir una experiència anteriorment en el camp de l’administració pública o en el camp associatiu, per posar dos exemples. Aquí s’arriba sovint per amiguisme o per interessos personal de qui decideix.

És difícil imaginar, a la Xina, que un alcohòlic com George W. Bush, pugui arribar a ser President, o que una persona sense dominar més d’una llengua (Presidents del Regne d’Espanya) pugui governar un país, o fins i tot una persona sense cap experiència de treball en l'administració pública com Barack Obama, arribi també a ser President d’un Estat.

Aquest procés que ha emprès la Xina, per seleccionar les persones més capacitades per estar al davant del govern del seu país, ha provocat la injecció de sang nova dins de l'estructura de la direcció del PCX, que garanteix l'estabilitat, la coherència i la continuïtat en la construcció de la nació amb un enfocament estratègic a llarg termini. Aquí les coses només es miren a curt termini (una altre diferència). Actors, personatges inexperts i incompetents amb el suport dels principals partits polítics, grups d'interès i els diners de les empreses, poden servir al Parlament i el Congrés dècades i dècades, sense límit per quedar-se a la cadira. A la Xina els períodes d’estància són molt més breus que a Occident, fet que ajuda a la renovació constant i al no encrostament del pensament i les idees polítiques.

La meritocràcia porta a una selecció natural i a un progrés del país. Els dits, només serveixen per quedar-se aferrat a una cadira...