BOLES XINES

Aquesta entrada serveix per explicar l'origen de les boles xines. Tot i que el seu nom indica que les boles són xineses, el seu origen no té un punt de partida del país del mig (Xina).

Les conegudes com a boles xines, van ser creades al Japó. La seva creació data de l'època imperial japonesa. Durant aquesta època, les boles xines eren utilitzades per les concubines de l'emperador. Aquestes, les concubines, les utilitzaven per a una millor lubricació abans d'entrar a l'habitació de l'emperador. D'aquesta manera, l'emprador i la concubina podien tenir unes millors relacions sexuals.

A part de les concubines, les geishes també les utilitzaven, abans d'oferir els seus serveis sexuals.

L'origen és sexual i japonès.

Possiblement es trenca un mite del pensament, ja que el país no coincideix amb el nom. Tot i que avui en dia, aquestes boles s'han internacionalitzat i han trobat altres funcions d'ús, el caràcter sexual de les boles continua sent el mateix.

清明节 Qingmingjie o Dia dels Difunts

清明节 Qingmingjie (Festa del resplendor pur) o Dia dels Difunts també es celebra a la Xina. Aquesta festivitat té lloc el primer dia del canvi del cicle lunar del mes d'abril. Aquest any 2013, va tenir lloc el dia 5 d'abril.

Pel xinesos, aquest dia representa el dia que els esperits tornen a la Terra. Però també, és un dia en que hi ha sentiments contraposats: felicitat i tristesa.

Per tal d'obsequiar i retre homenatge als difunts, els xinesos antigament feien sacrificis, els quals eren portats davant de la tomba del familiar difunt.

Actualment, molts xinesos han canviat els sacrificis per flors, regals o la crema d'encens. El què no s'ha perdut és el fet que els xinesos escombren i netegen les tombes abans d'oferir el sacrifici o els presents, com fem molts occidentals el dia de Tots Sants.

El dia del 清明节 Qingmingjie, les persones fan volar estels, ja sigui de dia o de nit i mengen al voltant de les tombes, oferint també el menjar a les persones enterrades.

La nit anterior al 清明节 Qingmingjie, la gent no pot menjar menjar calent. El menjar ha de ser fred. Aquest fet respon a una llegenda del període Primavera-Tardor (722 a.C - 481 a.C). En aquesta època un home anomenat Jie Zi va salvar al seu senyor (amo) arrencant-se un tros de carn de la seva cama. L'amo agraït pel seu gest, va voler que Jie Zi sempre estigués amb ell, i que l'acompanyés a qualsevol lloc on ell anés. Però Jie Zi va rebutjar l'oferiment. El senyor va pensar que cremant la muntanya on vivien, faria que Jie Zi sortís de casa seva. Però Jie Zi, lluny d'abandonar casa seva, va morir cremat dins d'ella, al costat d'un gran salze.

Per aquest motiu, el senyor va decidir que per celebrar l'aniversari de la persona que l'havia salvat (però que ell havia matat), aquella nit i totes les nits de l'aniversari, cap foc podia ser encès. Així, cap menjar podia ser fet durant aquella nit, i tot menjar havia de ser servit fred. També, cada casa havia de posar unes branques de salze a la porta.

La tradició ha anat passant al llarg dels segles fins a l'actualitat.

Entre la democràcia formal i la democràcia efectiva

Dins dels cercles institucionals, polítics i més propers a aquests camps, els xinesos distingeixen entre democràcia formal (Constitució, Parlament, eleccions, etc...) i democràcia substancial (o efectiva). Sovint l’assoliment d’una d’aquestes democràcies no garanteix el pas a l’altre. És a dir, el fet de tenir una democràcia formal, ben regida, no és garantia d’èxit, ni per altre banda, garanteix el pas necessari a la democràcia efectiva. Les imperfeccions dels sistemes polítics així ho demostren.

Les distincions entre democràcia formal (la democràcia que tot el món entén com a democràcia amb totes les seves variants) i la democràcia popular, o democràcia orgànica o efectiva, és típica del discurs auto-legitimador dels règims sense pràctica democràtica de cap tipus (d’arrel comunista o feixista, unipartidista, amb monopoli partidista del poder, amb arbitrarietat jurídica, amb sistemes legislatius sense poder efectiu...) i que disposen de mecanismes de discurs per legitimar-se a ells mateixos, davant els ulls de la població.

La postura que adopta el PCX dins d’aquest procés de transició és la de combinar una democràcia i un altre. Aquesta transició vol satisfer les seves pròpies necessitats de democràcia formal amb una democràcia efectiva. I de fet, en els seus termes no hi ha problema per incloure aquests conceptes en el seu llenguatge. Tenen una Constitució, l'Assemblea Popular Nacional, les eleccions i els partits polítics. També tenen un estàndard de la millora de la vida, un prerequisit necessari per arribar a la democràcia formal i establir-la. Tal i com passa en moltes democràcies, els xinesos busquen i aconsegueixen trets bàsics de les democràcies occidentals com pot ser el dret a escollir el seu lloc de treball, el lloc on la persona vol viure i la capacitat de tenir un estàndard per a la millora de la vida. A més a més, ho fan també en els drets socials l'educació i la salut.

Davant d’aquest escenari pot semblar que el pas que ha de donar la Xina, per poder passar d’una democràcia formal a una democràcia efectiva, i combinar les dues, ha de ser relativament senzill, un cop està aconseguint tenir els principals elements de la democràcia efectiva. En realitat, la complexitat per poder donar aquest salt és molt complicat. És a dir, que es puguin combinar les dues democràcies, almenys actualment, és quelcom difícil degut a que el PCX, principalment, té por a perdre el control del poder per això és reticent a fer qualsevol reforma que pugui garantir l’establiment de la democràcia. És com si diguéssim que el què volen és salvar-se primer a ells, i llavors ja es cuidarà de la societat.

És per aquest motiu que el PCX, és reticent i no vol crear canals perquè la gent accedeixi a totes les fonts d’informació i fer més transparent qualsevol tipus de procés, ja sigui polític o administratiu. Però el PCX s’està trobant que des de sota, des de la societat s’està començant a pressionar molt per tal que aquests canals de comunicació, entre els “de dalt” i els “de baix” siguin cada cop més transparent i tinguin menys obstacles.

Entre aquests canals de comunicació, ens trobem amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials. El control sobre la societat de la informació és molt interessant de veure. Cada vegada hi ha més blogs que permeten arribar a més ciutadans. Internet està aconseguint salvar moltes de les traves que fins ara s’havien trobat la gent per poder expressar i fer arribar qualsevol notícia.

Les noves tecnologies estan ajudant, i molt, a que hi hagi una disparitat d’opinions i un major nombre de canals on poder-se expressar i saber què està passant realment en cada moment. El fet que el nombre de blogs i de pàgines web estigui incrementant d’una manera exponencial a la Xina, provoca que el govern se senti cada vegada més pressionat. El govern veu com la línia oficial cada vegada pot estar més entredita, perquè els ciutadans tenen accés a les webs de tot el món. Tot i que hi hagi censura, moltes de les pàgines no es poden censurar, i conjuntament amb el Twitter xinès, les informacions són instantànies. Ara ja no cal convocar concentracions, o fer escrits en contra del règim d’amagat. Ara els canals serveixen per expressar-se i compartir pensaments, opinions, punts de vista... a temps real. La revolució tecnològica és un fet que ha fet molt de mal al govern xinès i és un dels motius perquè avui en dia estigui debilitat.

Cada dia més la gent es pregunta què està passant, perquè ells miren la televisió hi veuen una realitat, llavors miren per la finestra i en veuen un altre. Això fa que la gent pensi què està pensant realment, això els fa moure de les seves butaques i reclamar que aquests canals de comunicació siguin nets i transparents. És a dir, busquen el què s’està anomenant democràcia efectiva, una realitat.

Aquesta corrent de persones que es pregunta què està passant actualment, es troba situada en diferents punts estratègics dins l’escenari xinès. Aquesta gent es troba sobretot en els mitjans de comunicació més comercials i atrevits, i dins dels polítics més liberals del Partit, que defensen una major democràcia per afavorir el desenvolupament econòmic i un govern més eficaç i en consonància amb les necessitats del poble. En realitat, no es parla de més democràcia, sinó d’una reforma del sistema polític (政治体制改革) o d’una major supervisió del Govern per part dels ciutadans. La idea central és que si s’introdueixen més controls sobre els polítics, una major llibertat de premsa i un Estat de Dret, el govern funcionaria millor, els ciutadans estarien millor informats i es cimentarien les bases per a una evolució cap a un Estat més modern i amb una major seguretat per a les empreses i els ciutadans. Aquesta idea ha estat molt repetida en els darrers anys tant pels polítics (entre ells Wen Jiabao o Wang Yang), com per alguns dels mitjans de comunicació més liberals (Caixin, Nanfang Zhoumo, etc...). Per aquests motius la combinació entre una democràcia i l’altre pot ser possible. Tot i que el pas de la democràcia formal a la democràcia efectiva, encara té un llarg camí per recórrer. Les bases s’estan posant, però el camí ha de seguir un recorregut gens senzill.

Quan tot és relatiu

El relativisme a la Xina és absolut. Només cal fixar-nos en la filosofia taoista del Yin i el Yang. Aquests dos elements expliquen la dualitat de tot el què existeix a l’univers.

Aquesta dualitat d’una mateixa cosa és el què els xinesos poden aplicar a la vida diària. Un mateixa “cosa” pot resultar diferent, depenent de la perspectiva en què es miri. Posem un exemple: La muntanya és Yin respecte el Cel, però serà Yang respecte el mar.

Heus ací la dualitat d’una mateixa “cosa”. La muntanya pot adoptar dos aspectes diferents, depenent amb què es pugui comparar, però tot i això segueix sent muntanya.

A la vida quotidiana, tot té un doble significat, o si més no, aquesta és la filosofia xinesa. No tot és exacte. No tot és blanc o negre, sinó que existeix una gran escala de grisos, només dependrà amb quin angle o perspectiva es mirin les coses.

Aquest punt de vista ens pot donar a entendre el perquè els xinesos donen un relativisme a les coses, sense afirmar al cent per cent que una cosa és d’una determinada manera. Una filosofia de vida. L’equilibri i la suma zero de tot el què existeix és un dels pilars de la filosofia xinesa, que viu, encara avui, en la vida quotidiana, en el dia a dia dels xinesos.

Drets Humans (II)

Louis Henkin argumenta que els drets humans són drets individuals dedicats a la dignitat individual... Per aquest motiu el Confucianisme no sembla acceptar les limitacions estatals en polítiques públiques o en interessos públics que puguin perjudicar la dignitat individual, això es basa en la saviesa i la moralitat de les qui fan les normes.

Un cas a mencionar van ser els fets que van ocórrer a la Plaça de Tiananmen el 4 de juny de 1989. Després que el ressò internacional, especialment el d’occident, va dir que els drets humans havien patit una barbàrie aquells dia, Deng Xiaoping va respondre a la premsa i als governs occidentals que la seguretat i les polítiques xineses havien nascut molt anteriorment que els drets humans, que per tant el control sobre la població era quelcom que esdevenia de molts segles enrere, i que si fins aquells moments els havia funcionat aquesta manera de mantenir l’ordre públic no anaven a canviar-ho, que això els garantia l’estabilitat política i social de l’estat.

Tot i això a partir d’aquests fets el govern xinès sota la gran pressió occidental va fer passos per fer una reforma cap als suposats drets humans occidentals. Aquesta reforma la va argumentar que això afavoriria a la política xinesa i a l’estabilitat social en un context de gran creixement econòmic. Per això van modificar diferents lleis per enfortir els drets de les persones, com per exemple el dels treballadors van aconseguir que els seus drets i interessos com a treballadors, en els seus llocs de treball, fossin reconeguts, ja que anteriorment no se’ls garantia el lloc de treball ni l’acomiadament.

Drets Humans (I)

De la mateixa manera que existeixen diferents eixos que s’han de tenir en compte per definir la democràcia, els drets humans també necessiten d’una menció i d’un tractament especial. Les teories occidentals sobre democràcia i drets humans estan realitzades bàsicament a partir de la meitat del segle XX, després de la Segona Guerra Mundials. Els drets humans que van sorgir a partir de la Declaració Universal dels Drets Humans de la ONU, intentaven donar resposta a una sèrie de fets que havien passat en els anys anteriors i que volien protegir a l’individu de qualsevol barbàrie posterior, garantitzant el què suposadament es diuen drets dels homes.

Davant aquest escenari sorgeixen preguntes que serien de gran utilitat plantejar-se i respondre. Quins drets realment defensen? Quins interessos hi ha darrera d’aquests drets? Els drets humans que es recullen en la Declaració, són universals o només donen resposta a unes necessitats occidentals? Què és un dret? Qui defensa els drets? Com es defensa un dret? Quan no es garanteix i es violen aquests drets, podem considerar l’Estat en qüestió que no és democràtic? Fins a quants drets es poden violar per determinar quan un Estat és o no democràtic?

Els drets humans estan posats en paper des de fa poc més de 60 anys, en el període de major expansió de les democràcies en el món occidental. Però la Xina no té costum ni tradició de drets humans. Pot explicar aquest fet el problema que molts dels drets occidentals no siguin tractats o reconeguts a la Xina? La resposta a aquesta darrera pregunta seria que sí. La Xina té un propi paradigma dels drets humans, i sovint veuen aquests drets com una hostilitat versus els seus valors tradicionals. Els drets humans occidentals a la Xina és purament política, ja que la cultura tradicional xinesa desconeix la noció de “drets humans”. La visió que es té dels drets humans és que són imposats per una societat liberal i que trenquen l’evolució de la pau en la societat. La moralitat està per sobre de qualsevol dret individual. Els individus tenen l’obligació moral de respecte i reciprocitat entre ells, això permet garantir la bona harmonia entre les persones, i provoca que la societat es desenvolupi sense cap mena de contratemps. Cal tenir present, que la tradició xinesa deixa molt clar les cinc tipus de relacions que existeixen entre els individus, les quals s’han de seguir per garantir aquesta perfecta harmonia i bon funcionament de la societat. Per tant quan parlem dels drets humans a la Xina hem de tenir present la jerarquització de la societat, la reciprocitat, les quals no permeten que existeixi el principi d’igualtat, un dret tant essencial en la vida occidental.

La democràcia a la Xina: Oportunitat o repte?

Ens els darrers temps a la Xina hi ha hagut processos de desenvolupament en diversos camps. El més visible d’ells ha estat el camp econòmic. Però no ha estat l’únic. En el camp social la població ha aconseguit desenvolupar-se i modernitzar-se a un ritme intens. En el camp de la sanitat el model xinès està virant cap a un model més pròxim al de l’accés universal als serveis sanitaris que no pas a un model privatitzat. 

Aquests només són petits exemples del desenvolupament que està vivint la Xina en els darrers anys. Per aquest motiu podem dir que la modernització de la Xina està integrada per un procés de canvi multinivell. Deng Xiaoping ho deia: “si nosaltres fallem en la reforma política, nosaltres haurem de malgastar els guanys obtinguts en la reforma econòmica per subsanar allò que pot ocasionar aquesta caiguda”. 

La Xina ha prioritzat les reformes multinivell amb la meta d’aconseguir la gran reforma política que els ha de dur a la democratització del país. Un cop sembla estabilitzat el factor econòmic, el factor cultural està sent desenvolupat a nivell global, amb gran presència de població xinesa al món, i un desenvolupament social cada vegada més avançat, permeten a la Xina afrontar el seu darrer gran repte, la reforma política. Aquesta reforma ja contempla unes idees totalment innovadores al país. Polítiques governamentals a partir de la participació ciutadana, drets humans, propietat privada, globalització... 

Aquestes polítiques s’estan fent tenint present les característiques culturals, socials, tradicionals i històriques. Aquestes noves polítiques poden xocar amb el model neo-liberal de la democràcia que existeix en el món occidental. Aquestes polítiques posen en qüestió temes com: La democràcia és un valor universal? La democràcia necessita realment uns factors econòmics, culturals, polítics específics? La democràcia és única, o es pot aplicar de diferents maneres en diferents països?

Davant la fallida de l'economia i les polítiques democràtiques dels països occidentals, la Xina té un repte davant seu molt important: demostrar que un altre democràcia existeix. Aquest repte esdevé una oportunitat de reformular les teories occidentals democràtiques.