El número 4

Camines pels carrers de la ciutat. Portes amb tu un telèfon mòbil, buit, sense targeta. Un telèfon que només el pots utilitzar al país. Vas buscant un lloc on poder comprar la targeta. Saps que en qualsevol quiosc la pots trobar. Arribes a un d'ells i veus una pissarreta recolzada a terra on t'indiquen molts números. I curiosament et crida la dada que la majoria de telèfons que hi ha a la pissarra porten un 4, o dos, o tres, o quatre... Què els hi passa amb el 4? -et preguntes automàticament- Si és ben bonic... és el número del Guardiola, o un número important pels americans, el dia de la seva independència va ser el 4 de juliol, o el 4 del 4 (abril) la OTAN fa anys... Li ho preguntes al quiosquer i et diu que el 4 pels xinesos és el número de la mala sort, com el nostre 13. Ningú vol un telèfon on hi hagi un 4, i menys dos o tres. Per aquest motiu la pissarra està plena de números amb 4.

Igualment, com que no creus en això de la sort, compres el telèfon amb quatre quatres, i al girar la cantonada, vas distret mirant el teu mòbil nou i pensant que això del quatre i... ve una bicicleta i xoques amb ella. Et fas un trau a la cama, i vas a l'hospital. Arribes, et diuen que has de pujar a la cinquena planta, quart pis. Penses que ho has entès malament. Agafes les escales i comences a comptar. Primera planta, segona, tercera, cinquena! I la quarta? Doncs be, la quarta planta no existeix en molts hospitals. Es diu que la gent que anava a la quarta planta es moria, perquè el quatre és el número de la mort, per tant, ningú volia ser ingressat a la quarta planta.

Un cop t'han curat et dones compte que has quedat per sopar a casa d'una amiga, i que s'ha fet tard. Corres, arribes cansat al portal, i a sobre viu en un tretzè pis. Penses que li tens un pànic enorme als ascensors, però que pujar tretze plantes... Entres dins l'ascensor, prems el 13. Però mentrestant buscaves el botó del 13, veus que no hi ha el botó del 4. Arribes a dalt i la teva amiga et comenta que el número 4 és el número de la mala sort, per tant, ella viu en un dotzè pis, no en el tretzè.