“Hola em dic Li Yue, tinc més de 25 anys i per tant sóc una “冗 rǒng”, una sobrant”. Amb aquesta contundència podria parlar qualsevol noia xinesa que tingués més de 25 anys. La societat xinesa, cada com menys, considera a les noies amb més d’un quart de segle de vida, com una sobra a la societat si no estan casades. Tot i que la dona ha pogut anar guanyant posicions dins la societat i, ha vist com alguns dels seus drets començaven a ser recorreguts, la Xina actual dista molt d’una societat igualitària.
Com apunta l’Oficina d’Estadística de Xina, existeixen 34 milions més d’homes que de dones a la Xina. El fet de casar-se representava que la dona havia de marxar de casa dels pares i anar-se’n a viure amb el seu marit, on el seu treball seria aprofitat pels pares del noi, i no pels pares de la noia, els quals perdien una font de treball, i per tant d’ingrés econòmic a la llar. Aquest era i és, en determinades zones rurals de la Xina, el motiu pel qual les famílies xineses prefereixen tenir nens a tenir nenes. Els bens matrimonials a la Xina pertanyen a la persona que és propietària de la casa matrimonial, i les dones són propietàries o copropietàries en només un 30% dels registres de la propietat.
Tot i els darrers avanços, en molts camps, fins i tot en el camp social, les noies xineses continuen vivint dins d’una societat tradicionalment masclista. La tradició s’imposa per sobre la Constitució, on en el seu article 48 s’indica que “les dones han de gaudir dels mateixos drets en l’economia, la política i en tot”. Tot i que la norma mare indiqui això, la norma tradicional de les relacions (cinc tipus de relacions), indica que la dona ha d’honrar l’home; en altres paraules, la dona ha de ser súbdita de l’home.
Aquest posicionament masclista és el posicionament dominant en totes les esferes socials. Per posar un exemple, en el camp polític, no hi ha cap dona enter els set membres del Comitè Permanent del Buró Polític del Partit Comunista Xinès. També cal esmentar que els principals directors generals de les més grans empreses xineses són homes.
Tornant a la tradició, els nens quan naixien eren considerats una benedicció del Cel i el tractaven com a tal; mentrestant a les nenes quan naixien ja iniciaven una vida més dura i amb maltractaments, com per exemple el fet que els hi embenessin els peus. Aquest maltractament evolucionava amb els anys, on la dona podia ser humiliada i vexada públicament si el marit creia que no l’havia servit com ell es mereixia, o fins i tot violada i pegada.
Totes aquestes característiques provinents de la tradició xinesa (recordem el fet de la relació home-dona, les dots nupcials, etc.) han provocat que la cultura de més de quatre mil anys d’antiguitat continuïn avui molt present a la Xina. És difícil trencar amb un passat tan dens, però la dona cada vegada més s’està rebel·lant contra el masclisme. Encara que hi comencin a haver-hi avanços, cada quatre minuts una dona es suïcida per problemes amb el marit o desconsideracions patides per un home en el seu lloc de treball o en el mateix carrer (desprestigi públic i social).
Ben aviat la Li Yue ja no es considerarà una “冗 rǒng”. Les dones xineses estan reclamant i aconseguint que els seus drets comencin a ser iguals, que el dels homes. El procés de transformació d’una societat patriarcal a una societat igualitària té un llarg camí per recórrer a la Xina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada