Drets Humans (I)

De la mateixa manera que existeixen diferents eixos que s’han de tenir en compte per definir la democràcia, els drets humans també necessiten d’una menció i d’un tractament especial. Les teories occidentals sobre democràcia i drets humans estan realitzades bàsicament a partir de la meitat del segle XX, després de la Segona Guerra Mundials. Els drets humans que van sorgir a partir de la Declaració Universal dels Drets Humans de la ONU, intentaven donar resposta a una sèrie de fets que havien passat en els anys anteriors i que volien protegir a l’individu de qualsevol barbàrie posterior, garantitzant el què suposadament es diuen drets dels homes.

Davant aquest escenari sorgeixen preguntes que serien de gran utilitat plantejar-se i respondre. Quins drets realment defensen? Quins interessos hi ha darrera d’aquests drets? Els drets humans que es recullen en la Declaració, són universals o només donen resposta a unes necessitats occidentals? Què és un dret? Qui defensa els drets? Com es defensa un dret? Quan no es garanteix i es violen aquests drets, podem considerar l’Estat en qüestió que no és democràtic? Fins a quants drets es poden violar per determinar quan un Estat és o no democràtic?

Els drets humans estan posats en paper des de fa poc més de 60 anys, en el període de major expansió de les democràcies en el món occidental. Però la Xina no té costum ni tradició de drets humans. Pot explicar aquest fet el problema que molts dels drets occidentals no siguin tractats o reconeguts a la Xina? La resposta a aquesta darrera pregunta seria que sí. La Xina té un propi paradigma dels drets humans, i sovint veuen aquests drets com una hostilitat versus els seus valors tradicionals. Els drets humans occidentals a la Xina és purament política, ja que la cultura tradicional xinesa desconeix la noció de “drets humans”. La visió que es té dels drets humans és que són imposats per una societat liberal i que trenquen l’evolució de la pau en la societat. La moralitat està per sobre de qualsevol dret individual. Els individus tenen l’obligació moral de respecte i reciprocitat entre ells, això permet garantir la bona harmonia entre les persones, i provoca que la societat es desenvolupi sense cap mena de contratemps. Cal tenir present, que la tradició xinesa deixa molt clar les cinc tipus de relacions que existeixen entre els individus, les quals s’han de seguir per garantir aquesta perfecta harmonia i bon funcionament de la societat. Per tant quan parlem dels drets humans a la Xina hem de tenir present la jerarquització de la societat, la reciprocitat, les quals no permeten que existeixi el principi d’igualtat, un dret tant essencial en la vida occidental.