Xina ofereix un exemple important d’una alternativa al projecte econòmic neoliberal. Xina no és tant un “model” sinó un exemple per als altres països del què es pot fer sense seguir les normes imposades pels mercats i les polítiques occidentals.
El model xinès és un model alternatiu al model occidental. Només s’ha de mirar com s’ha desenvolupat la crisi a una banda i a l’altre. El què és evident és que el model xinès ha fet veure que el model occidental estava malalt. Un model esgotat davant un model que ha aguantat la pressió per part dels Estats Units i la Unió Europea perquè es flexibilitzés i els ajudés a superar la crisi. Tot i la pressió els xinesos han continuat el seu camí, el qual ha provocat que els països occidentals, actualment, mirin el model xinès per saber perquè no els ha afectat la crisi.
El model xinès no és un model simple sinó la suma de molts models integrats tot en el mateix territori. Per exemple la política econòmica de Zhejiang és dominada per les petites i mitjanes empreses, totes elles privades; també podem trobar les polítiques mercantils de Chongqing i Shanxi; o les normatives socials marxistes que influeixen en el model econòmic i social, que es desenvolupen a Henan.
Com en qualsevol crisi s’han produït canvis. Un dels més importants és la variació de les relacions de poder geopolític. La Xina ha emergit com un actor clau, el qual ha creat nous mecanismes per a conduir la governança global.
El secret? La Xina ha observat durant anys com s’ha comportat la resta del món i ha escollit les millors polítiques econòmiques de cadascun i les ha implementat allà on ha convingut, quan han convingut.
Un altre dels secrets del moment econòmic de la Xina actual és que el model general xinès és la suma de la llibertat econòmica més l’opressió política. Això ha portat a una estabilitat governamental i social molt gran, que ha permès que no hi hagués esquerdes en els moments més complicats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada