Louis Henkin argumenta que els drets humans són drets individuals dedicats a la dignitat individual... Per aquest motiu el Confucianisme no sembla acceptar les limitacions estatals en polítiques públiques o en interessos públics que puguin perjudicar la dignitat individual, això es basa en la saviesa i la moralitat de les qui fan les normes.
Un cas a mencionar van ser els fets que van ocórrer a la Plaça de Tiananmen el 4 de juny de 1989. Després que el ressò internacional, especialment el d’occident, va dir que els drets humans havien patit una barbàrie aquells dia, Deng Xiaoping va respondre a la premsa i als governs occidentals que la seguretat i les polítiques xineses havien nascut molt anteriorment que els drets humans, que per tant el control sobre la població era quelcom que esdevenia de molts segles enrere, i que si fins aquells moments els havia funcionat aquesta manera de mantenir l’ordre públic no anaven a canviar-ho, que això els garantia l’estabilitat política i social de l’estat.
Tot i això a partir d’aquests fets el govern xinès sota la gran pressió occidental va fer passos per fer una reforma cap als suposats drets humans occidentals. Aquesta reforma la va argumentar que això afavoriria a la política xinesa i a l’estabilitat social en un context de gran creixement econòmic. Per això van modificar diferents lleis per enfortir els drets de les persones, com per exemple el dels treballadors van aconseguir que els seus drets i interessos com a treballadors, en els seus llocs de treball, fossin reconeguts, ja que anteriorment no se’ls garantia el lloc de treball ni l’acomiadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada