PIB i democràcia, van units?

Sovint existeix la idea que la democràcia i la modernització, moltes vegades va lligada a l'increment econòmic. A més Producte Interior Brut (PIB) més propensió a la democràcia, en quan a metes normatives i fins i tot obligatòries de l'evolució històrica.
A la segona meitat del segle XX, una de les discussions més freqüents en la ciència política comparada va ser, i continua sent avui en dia, l'estudi del tipus de relació existent entre el desenvolupament econòmic i la democràcia com a règim polític.
Seymour M. Lipset va escriure que quan millor li va a un país en termes econòmics, majors són les possibilitats d'esdevenir i mantenir governs democràtics.
Segons Adam Przeworski, un major PIB per càpita es correlaciona amb la democràcia. Les més riques democràcies mai han tornat a caure en l'autoritarisme.
Hi ha altres autors que afirmen que un alt PIB per càpita també augmenta la llibertat política.
Això es veu en entredit si observem  la taula, qui ens indica els % del PIB del Regne Unit, Estats Units, Japó i Xina, respecte el PIB mundial del període 1820 al 1998.

	1820	1870	1913	1950	1973	1998
REGNE UNIT	5,2	9,1	8,3	6,5	4,2	3,3
ESTATS UNITS	1,8	8,9	19,1	27,3	22	21,9
JAPÓ	3	2,3	2,6	3	7,7	7,7
XINA	32,9	17,2	8,9	4,5	4,6	11,5

Si féssim cas als anteriors autors, quan deien que a més PIB més propensió a la democràcia, la Xina hauria de ser un país plenament democràtic, ja al 1820. Sovint les teories generals no serveixen, ja que sempre hi ha excepcions. La Xina n'és una.