Taxistes

Arribes a l'aeroport internacional de Beijing, un "petit" aeroport d'un milió de metres quadrats (el més gran del món), on cada any hi ha un trànsit de 76 milions de passatgers. Després de passar els controls de passaports surts a l'exterior i una munió d'homes se't llencen al damunt oferint-te portar a la teva destinació. Aquesta munió són taxistes "il·legals", que no tenen llicència o be treballen fora d'hores. El perill d'agafar un taxista d'aquests quan aterres a Beijing o a qualsevol altre ciutat xinesa, és que la tarifa que et cobrin sigui molt més que no la que pertoca, per tant, val més agafar un dels taxis grocs, vermells o negres.
Un cop estàs situat a dins de la gran ciutat i coneixes les tarifes, és el moment d'agafar un taxista il·legal, perquè amb una petita negociació et pots estalviar algun yuan que altre. 
Els taxistes xinesos a diferència dels catalans o espanyols, no els hi agrada fer carreres llargues. Als d'aquí es queixen si han de fer dues cantonades, als d'allà t'ho agraeixen. El fet que el km només costi 1 yuan (0,10€) fa que els grans trajectes no els surti a compte. La baixada de bandera són 10 yuans (1€). Per això si han de recórrer més de dos anells es puguin negar a portar-te. 
Quan es va a pagar s'ha d'intentar portar bitllets petits, no accepten bitllets grans. És a dir, si una carrera ha costat 20 yuans (2€) no els pots pagar amb un bitllet de 100 yuans (10€). És possible que si no portes res més petit et portin fins al banc més proper a que treguis diners.