Les dones al camp

La Constitució de 1954, la primera de la República Popular de la Xina, era un crit als principis d'igualtat i llibertat. Recollia una sèrie de normes que regulaven els drets dels ciutadans, i on les llibertats més elementals estaven totes recollides .

Curiosament, aquestes llibertats van quedar relegades, sovint, a l'ostracisme. El confucianisme es va imposar per sobre de qualsevol llei o norma. Una de les cinc relacions socials que Confuci va establir, la que la dona havia d'obeir i respectar a l'home, va estar (i està) encara present avui en dia. D'aquesta manera el culturalisme passava per sobre del legalisme.

A nivell social o polític poques responsabilitats públiques tenien les dones, sobretot en el món rural, on veien encara més retallats els seus drets i les seves llibertats. La societat xinesa, masclista per cultura, no permetia que les dones tinguessin cap tipus de càrrec en cap institució o lloc important dins la societat. En canvi les dones vivien en unes condicions molt més dures que les dels homes, tenint feines molt més repetitives i amb poc o gens descans. A més a més se li ha d'afegir que els seus sous estaven molt per sota del dels homes.

A part la dona xinesa s'havia d'ocupar dels fills i la llar, fet que provocava que la seva jornada tingués breus estones de descans, fins i tot per dormir.

Amb els anys, els drets han anat evolucionant. Ara podem trobar com algunes d'elles ja ocupen algun càrrec important dins d'alguna institució, per exemple les Assemblees Locals, encara que no sigui el càrrec més alt. Les dones comencen a tenir presència en les empreses. Sembla que amb l'entrada del segle XXI fins i tot les relacions de parella han canviat. Ara elles comencen a ser infidels als marits, i el seu poder econòmic comença a créixer.

Tot i això les condicions de les dones al camp continuen sent molt dures. Continuem en una societat on la cultura està molt per sobre de qualsevol norma, i més si ens trobem en indrets de l'interior i el camp. La Xina comença a caminar, tot i que el pas sigui lent, en la recerca de la igualtat entre homes i dones.