Democràcia (II)

La consolidació de l'Estat-Nació, sigui en un territori gran o petit, ve condicionat per diferents factors, però en destacaria tres per sobre de la resta. El primer d'ells seria l'assoliment d'una economia de mercat gran i estable dins l'escenari internacional. La segona, seria tenir un Estat manejable i uniforme, on no es produïssin conflictes interns, i com a tercera característica, no hi pot haver grans desnivells socioeconòmics dins la mateixa població. La gent s'ha de sentir unificada en el projecte comú de l'Estat al qual pertanyen. Si un sistema de govern és capaç d'això el poble no posarà en dubte la seva legitimitat, fet que ha permès fins ara aquesta consolidació de l'Estat-Nació.  En el cas de la Xina, la història del país asiàtic és diferent a la història de la resta de països, sobretot per la seva tradició, la seva història i la seva cultura. Aquest fet fa difícil comparar-lo amb cap d'altre país del món, degut a aquestes característiques tant determinades; però si  necessitéssim fer un paral·lelisme es podria fer una aproximació amb el cas nord-americà i el cas rus, pel què fa a com s'ha homogeneïtzat un territori tant extens.A la Xina no tenen aquesta consciència de Nació, fet molt important per l’ hegemoneïtzació a tot el territori, per contra el qual els uneix és la llengua, la cultura, per sobre de qualsevol altre aspecte o sentiment. Per tant, el sentiment cultural està per sobre del sentiment nacional, fet que explica que avui en dia no tinguin consciència del què significa ser una Nació, tal i com apuntava SunYat-Sen quan parlava del Principi del Nacionalisme a principis del segle XX quan va dir que:

"La Xina ha desenvolupat un Estat simple per fora d’una raça, m entres els països occidentals han desenvolupat molts Estats dins d’una raça i han inclòs moltes nacionalitats dins d’un Estat […] Per exemple Anglaterra va incloure, a part de la raça blanca, els negres, indis i altres races, per formar l’Imperi Britànic, per tant, dir que la raça o la nació són l’Estat no és veritat, en el cas anglès […] Podem dir que la raça i l’Estat són idèntics, i hi ha una línea definida entre elles. […] En termes simples, la raça o la nacionalitat ha desenvolupat una força natural i directa. Per utilitzar un exemple de la historia política de la Xina: els xinesos diuen que el “wang dào” és el camí real o el camí de la veritat, seguint a la naturalesa […] Un conjunt unit i desenvolupat pel camí de la força, per forces humanes, és l’Estat. Aquesta és, per tant, la diferencia entre una raça o nacionalitat i un Estat. I el poble xinès era com una pinya de grans de sorra, sense cap cohesió”.

Fang Ning, descriu la democràcia occidental i la xinesa com: "La democràcia occidental és com anar a un restaurant i triar un xef francès, alemany o italià que s'encarregui de decidir en el teu nom el què hi ha en el menú. Amb la democràcia,  Xina sempre tenim el mateix menú – el Partit Comunista - però cada vegada més podem triar els plats que vol cuinar".