El què avui pot semblar sorprenent pel què fa a la capacitat de creixement de l'economia xinesa és simplement una tornada a la normalitat. Fins al 1840, època en què Gran Bretanya, França, Estats Units i Rússia invadeixen la Xina, i la sotmeten a les seves normatives, el PIB xinès era el més elevat del món. Xina tenia un PIB de 226.8 bilions de $, mentrestant tots els països europeus més els EE.UU acumulaven un PIB de 171 bilions de $. Ha costat més de 160 anys que la Xina tornés a superar al conjunt de països Europeus.
Tot i aquesta dada, cal apuntar que la Renta per Càpita és equiparable a la del Congo o Angola. És a dir, el país creix a un ritme espectacular, però continua havent-hi misèria. Tota una paradoxa.
En els darrers 20 anys la Xina ha tret 500 milions de persones de la misèria (viure amb menys d'1$/dia). Tot i això encara queden 250 milions. Actualment a la Xina, hi ha un 10% de rics, i cada vegada hi ha més diferència entre rics i pobres. Fa 20-30 anys tothom tenia de tot, encara que fossin pobres. Només tenien 3 colors per vestir: blau, verd i gris.
Per poder fer aquesta transformació, la Xina ha hagut de millorar les condicions de la gent que vivia i treballava al camp. Al 1980 un 20% de la població vivia a la ciutat, i el 80% restant, al camp. Moure la gent del camp a la ciutat podia portar el caos, tal i com va passar a Amèrica Llatina anys enrere. Però el caos no només podia, i pot arribar per aquest camí. Si el PIB de la Xina no creix a un ritme constant del 6,5% (Espanya va retrocedir un 3,6% el 2010) podria ocasionar una gran taxa d'atur, el què comportaria una desestabilització social, que podria portar al país, al més profund caos, i tenir un efecte dominó a la resta dels països del món.
En el futur la Xina serà el hardware del món, i Europa serà el seu balneari. En el 2020 hi haurà 100 milions de turistes xinesos, amb alta capacitat de despesa, els quals buscaran cada vegada més, una millor qualitat en les seves vacances, ells no volen sol i platja, i això Europa els hi ho pot oferir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada